En la formació de qualsevol actriu o actor, sobretot en els estadis més inicials, és fonamental un bon assentament de les tècniques interpretatives més essencials. És important col·locar bé els fonaments sobre els quals es construirà l’edifici, i a partir dels quals l’actriu començarà a investigar, a conèixer-se, a entrenar-se i a provar, per així créixer, transformar-se i crear una personalitat pròpia, una marca personal característica.
En aquest procés, el mètode proposat per Jacques Lecoq és de gran utilitat. A continuació, revisem els tres aspectes clau d’un mètode que actualment s’ensenya a moltes escoles d’interpretació arreu del món: la màscara neutra, el clown i la commedia dell’arte.
LA MÀSCARA NEUTRA
“És del silenci que neix la paraula,” afirma Jacques Lecoq. A partir d’aquest punt és quan Lecoq considera que comença “el viatge” del teatre, situant la màscara neutra com el punt central de la seva pedagogia.
“La màscara neutra és un objecte especial. És un rostre anomenat ‘neutre’, en equilibri, que serveix per sentir l’estat de neutralitat previ a l’acció, un estat de receptivitat al que ens envolta, sense conflicte intern. Quan l’alumne hagi experimentat aquest estat inicial neutre, el seu cos estarà disponible, com una pàgina en blanc on podrà escriure’s el drama.”
Es treballa amb la màscara neutra de la mateixa manera que amb un personatge, però aquí no es tracta d’una persona, sinó d’un “ésser genèric neutre”. Aquest ésser es troba en un estat d’equilibri i economia de moviments.
EL CLOWN
Es basa en la recerca del propi clown, ja que, en el fons, tots som pallassos. Amb el clown es descobreix la pròpia persona. Es tracta d’investigar emocions i sentiments mitjançant el clown i les varietats còmiques com el burlesc, l’absurd i l’excèntric. Alliberant els actors de la seva màscara social, aconsegueixen la llibertat de fer el que vulguin, i aquesta llibertat fa que aflorin comportaments personals insospitats.
No es tracta de “jugar a ser clown”, sinó que esdevens clown quan la teva naturalesa profunda es manifesta al costat de les pors primigènies de la infància. El clown té contacte directe amb el públic. Com deia Samuel Beckett: «No passa res, prova una altra vegada, fracassa una altra vegada, fracassa millor».
LA COMMEDIA DELL’ARTE
La Commedia dell’Arte és indiscutiblement un dels bastions sobre els quals s’alça el teatre contemporani, des de la disposició formal dels escenaris de molts teatres mundials (el conegut “teatre a la italiana”) fins a la influència que els seus personatges prototípics han deixat en l’inconscient col·lectiu i en els personatges del teatre universal.
Alguns exemples són L’avar de Molière o Speed, el personatge còmic de Shakespeare. Els personatges de la Commedia dell’Arte han estat “resumits” en les línies d’expressió d’una màscara objecte, que conté tota la informació necessària perquè un intèrpret familiaritzat en la seva lectura pugui portar-la a escena.
Per això, és imprescindible que els professionals del teatre –actors, actrius i tot aquell involucrat en el fet escènic– tinguin coneixements sobre la Commedia dell’Arte, els seus prototips socials, dinàmiques escèniques i els jocs de poder que estructuren una posada en escena de Commedia dell’Arte. A la comèdia humana, tothom és ingènua i maliciosa alhora; la fam, l’amor i els diners són els motors dels personatges. El tema central és posar una trampa, sigui quina sigui la raó: aconseguir una noia, diners o menjar. Els personatges són sempre arrossegats brutalment d’un sentiment a un altre, i el que riu fins a l’extrem acaba plorant. Aquest aspecte tràgic dins del còmic fa riure el públic, però mai els personatges.
LECOQ I LA GESTUALITAT
Lecoq va apostar per donar primacia a la gestualitat corporal per sobre de l’expressió verbal, prioritzant el llenguatge no verbal i físic davant la paraula. El seu estil buscava aprofitar millor l’espai escènic i que l’actriu interactués més amb el públic. Per això, el seu mètode continua sent, encara avui, summament eficient per ajudar els futurs actors i actrius a connectar amb la seva part més essencial i genuïna. Aquest autodescobriment els permet també connectar amb un públic desitjós de sentir, emocionar-se i empatitzar amb els personatges teatrals.
Més informació: Màscara Lecoq – Actua!Pro – Formació Professional en Interpretació
