ENTREVISTA A AURELI DEL POZO
(foto: el primer de la tarima començant per l’esquerra)
Saló del Cinema 2018 – Taula Rodona CINE VS SÈRIES
Aureli Del Pozo – Alumne de CÀMERA 1 a Actua!Studio. Diplomat en direcció cinematogràfica, ha realitzat múltiples curtmetratges. És el director, guionista i coprotagonista de la websèrie humorística Fracasados. Actualment forma part del Grup de Teatre Banyes, escriu al blog Cine Domingo i organitza el Dia de l’Orgull Friki a Barcelona cada 25 de maig. Va participar a la taula rodona «Cine vs Sèries» de l’última edició del Saló del Cinema celebrada a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Ets cinèfil de naixement?
El cinema sempre m’ha agradat, des de ben petit. M’encantaven els dibuixos animats i les pel·lícules de Disney, i ja de ben petit vaig anar creixent amb aquesta afició. Volia que em regalessin cintes de VHS i que els meus pares em portessin al cinema a veure pel·lícules. Amb el temps, em vaig adonar que el cinema era la meva veritable passió. Em va marcar molt el Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges l’any 2003. Allà em vaig impregnar de tant cinema fantàstic i vaig veure tanta gent a qui li agradava el mateix que a mi, que vaig quedar entusiasmat. Va ser aleshores quan vaig començar el meu primer blog de crítiques cinematogràfiques, vaig iniciar la meva formació en direcció cinematogràfica i vaig començar a fer diverses figuracions.
Has estudiat direcció cinematogràfica, escrius en un blog de cinema, has escrit el guió i actuat en una websèrie… Què prefereixes: escriure, dirigir o actuar?
La veritat és que em poses en un compromís perquè és com fer-me triar entre el pare i la mare (riu). Escriure és la part més solitària i la que més vaig aprendre durant la meva formació. Quan escrius, estàs constantment creant idees, donant-los forma i reformulant-les. En el meu cas, per exemple, potser estic a la dutxa i em ve una idea, i després surto corrents a apuntar-la… encara que això m’hagi costat més d’un refredat (riu). La inspiració apareix quan i on sigui, i cal estar atent per aprofitar-la. Per altra banda, dirigir també m’encanta perquè traslladar una idea a través dels plans cinematogràfics és un repte apassionant. Pel que fa a actuar, és la part que estic aprenent més ara a Actua!Studio; de fet, de petit la meva idea era més ser actor que director. Entrar en un personatge, viure’l i sentir-lo… és un art que requereix treball, formació i autodescobriment.
Per què has decidit formar-te en interpretació davant de la càmera?
Perquè, fent càstings, notava que em faltava formació respecte a alguns dels meus companys. Sentia que, per seguir avançant, havia d’aprendre tècnica i fer aquest pas endavant. Hi havia alguna cosa que m’impedia passar de la figuració a papers més complexos o fer interpretacions més sòlides i personatges més íntegres. Tenia molt clar que tenia molt treball per fer; no és com molta gent pensa, que per actuar bé només cal posar-se davant de la càmera i ja està… Calia formar-me, aprendre i treballar.
Creus que el curs d’interpretació davant de la càmera, CÀMERA 1, t’està aportant el que buscaves?
El curs m’està ajudant molt. Per exemple, tècniques per fer un càsting de manera efectiva: com preparar-me’l adequadament, com gestualitzar, com interioritzar el text, etc. (Abans me’l memoritzava i el deia tal qual, i ara he entès que es tracta de memoritzar-lo, interioritzar-lo i dir-lo de la millor manera possible… de la forma com ho faria el personatge). Estic aprenent a crear personatges més sòlids, més creïbles i que no es vegin forçats. Tot això no ho dominava gens, i m’agrada perquè l’Elisabet Assens m’està ajudant molt a aprofundir en aquesta part. Sento que estic avançant i que tinc més agilitat per memoritzar.
Finalment, com acabes de participar a la taula rodona Cine vs Sèries del Saló del Cinema… són millors les pel·lícules o les sèries?
La meva opinió és que, al cinema, la trama no s’expandeix tant com passa en moltes sèries; en aquestes, sovint sembla que el guionista crea una idea i, per allargar-la, l’expandeix reiteradament fins a arribar a un final que a vegades no és el més adequat. Al cinema, en canvi, hi ha un inici, un nus i un desenllaç; tot és més compacte. En moltes sèries, la majoria de capítols són de farciment, mentre que al cinema, per una qüestió de limitació de temps, cada escena està més treballada. En aquest sentit, m’atrau més el cinema que les sèries.
