VEU I COS, és una assignatura que explora dos dels elements més importants a tenir en compte a l’hora de formar-nos com a intèrprets. Tant la disponibilitat de la nostra veu i el nostre cos, i l’interrelació que es dóna entre ells, són aspectes fonamentals als que cal posar atenció en el nostre ofici.
Mitjançant dinàmiques grupals i exercicis d’autoexploració, aprofundirem en la relació que tenim amb el nostre propi instrument i eina de treball. Un intèrpret complert, necessita de conèixer la seva veu i el seu cos el millor possible, no deixant mai d’explorar i jugar amb ells com a premissa per a que la nostra actuació estigui viva, sigui orgànica i respectuosa amb nosaltres mateixes.

EMC (emoció-ment-cos) és una assignatura en la qual es treballa la investigació de la relació entre l’emoció el cos i la ment; on es troba la meva emoció i què és allò que està bloquejant que em connecti amb ella. L’estudiant per a actor / actriu buscarà aquells impediments a l’hora d’expressar les seves emocions i treballarà per sentir aquestes emocions sense patiment: amb la desaferrament mental de l’actor / actriu i posant l’èmfasi en la situació imaginària del personatge que viu en aquest moment. És un entrenament per tocar les tecles emocionals que l’actor / actriu necessita per tal d’ expressar-se com un personatge viu.

A la part de CREACIÓ DE PERSONATGE el / la alumne / a treballarà les diferents tècniques de creació de personatge. A través del treball físic, emocional i psicològic buscarem ser altres personatges, sempre a partir de nosaltres mateixos, sense perdre la veritat. Només a través de la comprensió de la complexitat que forma la nostra personalitat i la nostra psicologia podrem encarnar a un altre jo, amb altres circumstàncies diferents, experiències i actituds, és a dir, amb altres creences, per poder moure’ns amb llibertat dins la pell d’un altre. Sempre des del joc i la improvisació teatral, però amb un estudi profund de les eines de les que disposa l’actor / actriu, sent la primera l’auto-observació.

Prendre consciència de què ens passa quan ens posen una càmera al davant és el primer pas per detectar quan deixem de ser naturals i com recuperar l’autenticitat i la genuïnitat pròpies que ens convertiran en actors i actrius únics, potenciant el nostre jo més expressiu. Un cop ens hem descobert davant la càmera, investiguem les diverses emocions i sentiments i com expressar-los davant la càmera, tenint en compte la tècnica d’interpretació cinematogràfica. A través del monòleg incorporem els recursos necessaris per trobar el personatge, el context on es troba, i l’expressió del pensament intern: el subtext.

En la formació per a actors i actrius, una bona interpretació de text és fonamental. La paraula és molt més que un contenidor de significats; quan parlem ho fem amb la intenció de transformar el món, d’afectar les persones que ens rodegen, d’apropar-nos als nostres objectius. En aquesta assignatura ens endinsarem en escenes de text per poder tenir una comprensió àmplia i pràctica de tot el que l’actor/actriu ha de fer per tal que les paraules donades per un autor o guionista prenguin la versemblança i expressivitat que l’escena requereix en cada moment. L’alumne aprendrà a analitzar, diferenciar i interpretar escenes des d’autors clàssics a contemporanis, des del drama a la comèdia. Els objectius passen per saber analitzar un text i extreure’n les pistes que orientin la nostra interpretació actoral, comprendre des de l’escena la importància de cadascuna de les paraules a dir, entendre el valor del ritme, les pauses i els silencis, descobrir i incorporar el subtext que acompanya les paraules de l’autor/a, esdevenir verstàtils a l’hora d’afrontar textos de diferents registres i èpoques, i entrar en contacte amb els impulsos i emocions generats en el joc escènic del text.

Aquesta assignatura està dividida en dos blocs: 1. Entrenament en Activitats Comunicatives i 2. Activitats de Dinamització. En el primer bloc proporcionarem tècniques de lideratge i oratòria (parlar en públic) per tirar endavant projectes de dinamització grupal en diferents àmbits, ja siguin laborals, socials, etc. En el segon bloc, aprendrem a analitzar les necessitats d’un col·lectiu per al qual dissenyarem una dinamització. Farem el triatge de les tècniques a utilitzar i investigarem els diferents mètodes per a la seva aplicació en l’àmbit actoral.

Aquesta assignatura ofereix al estudiant per a actor/actriu un espai de lliure creació en el qual cada alumne farà un procés d’investigació personal per trobar els seus recursos expressius i els seus registres interpretatius. Un espai de joc creatiu i d’ experimentació destinat a explorar els límits de l’ imaginari personal, potenciar la fantasia creativa i donar curs a la llibertat expressiva. Sense fórmules ni regles. L’ única regla serà l’ absència de regles. No existeix l’ error ni té cabuda l’auto-censura. Tan sols el risc. I tota la llibertat per poder seguir l’ impuls de l’ energia creativa. Durant el curs, els alumnes realitzaran un seguit de propostes, de “petites peçes teatrals” de creació pròpia, nascudes a partir de consignes o temàtiques donades. Inicialment, amb absoluta llibertat creativa i sense cap limitació. En una segona fase, es treballarà com pulir i enriquir les propostes presentades, com potenciar la seva teatralitat, oferint a l’alumne les eines necessàries per millorar interpretativa i escènicament les seves creacions. Un espai fonamental molt necessari per a la formació de l’actor/actriu i el desenvolupament de la seva pròpia creativitat.

Tenint en compte que en una bona interpretació és imprescindible que l’actor o l’actriu s’expressin amb claredat, vocalitzant i, per tant, fent arribar el seu missatge al públic receptor, cal tenir un bon coneixement de la llengua oral en la qual interpretarem els nostres personatges, i treballar-ne la dicció i la musicalitat en els diferents gèneres teatrals i audiovisuals. El domini de la dicció i de l’expressió oral de la llengua són una eina bàsica per a qualsevol alumne/a que aspiri a aconseguir un mínim nivell professional com a actor o actriu, o en qualsevol altra activitat de comunicació oral pública, i requereixen un treball tècnic i específic que es desenvolupa en aquesta assignatura.

El concepte de “tècnica” o tècnica teatral és molt ampli per si mateix, no es tracta d’un mecanisme o d’una forma de fer determinats, d’un procediment o d’una fórmula de treball concrets sinó que es refereix, en aquest cas, al conjunt de materials, eines i recursos metodològics que afavoreixen, potencien i enforteixen el treball de formació de l’actor/actriu.
En aquesta assignatura, eminentment pràctica, posarem el focus en la preparació i l’entrenament del cos entès com a instrument escènic i creatiu, com a eina principal per al treball interpretatiu dels/de les aprenents en relació a l’espai i el temps, així com amb la resta de l’alumnat amb l’objectiu d’estar disponibles i assolir un salt qualitatiu en la manera d’afrontar els diversos treballs.
Pensar en el concepte de “tècnica” és, sobretot, pensar en: cos, ment, concentració, presència, imaginari, energia, màscara neutra, creació, moviment, acció física, reacció, escolta, ritme, mirada, atmosfera, gest, emoció, paraula, expressió, improvisació, consciència, espai i temps, com a principals materials del procés d’aprenentatge.

Aquesta assignatura és una evolució de l’assignatura de primer on es realitzen exercicis de nivell més avançat per seguir aprofundint en l’entrament emocional de l’actor/actriu i en la seva capacitat d’observació i creativitat a l’hora de construir i donar vida a diferents personatges.

En aquesta assignatura li donem les eines necessàries a cada actor i actriu perquè puguin realitzar i desenvolupar els moviments coreogràfics i/o d’expressió corporal lliure, dins o no d’una obra teatral, ja sigui cantada alhora, o només ballada. L’estil que treballem és la dansa jazz o modern jazz, el moviment lliure i la dansa creativa. La dansa jazz és la que es fa servir més als musicals clàssics i actuals, prové de les danses africanes però té molts elements tècnics de la dansa clàssica; la seva versatilitat permet adaptar-se a qualsevol estil musical i amb el modern jazz barrejarem aquest estil amb el contemporani. Coneixerem per tant les possibilitats del moviment propi del cos, les nocions bàsiques de la dansa i la seva nomenclatura, prendrem consciència del cos i la postura, i adquirirem formació de coneixements bàsics de la musculatura treballada a classe.

El teatre és el lloc dels actors i actrius, i pot ser una eina molt potent d’investigació sobre les emocions i els conflictes propis, tant intrapersonals, com interpersonals i socials. Per tant, la Diplomatura conclou amb un muntatge teatral a través de la nostra companyia professional. El nostre procés de creació, que té lloc durant l’últim quadrimestre de la Diplomatura, suposa un viatge personal per als actors i actrius, alhora que convida a la reflexió dels espectadors. Sense pretendre oferir solucions, ni respostes ni dogmes; simplement provocant les preguntes que, potser, transformaran una part del nostre sistema de creences o, com a mínim, el qüestionaran i revisaran.

L’objectiu d’aquesta assignatura és informar sobre els drets i deures legals i laborals dels actors i actrius a Catalunya i Espanya, analitzar casos pràctics i resoldre dubtes concrets. Veurem quin és el règim laboral de les actrius i els actors, què són i com funcionen els Drets d’Imatge i de Propietat Intel·lectual. Revisarem les responsabilitats, els drets i els deures dels actors i les actrius. Aprendrem a crear una companyia i els possibles marcs jurídics i fiscals; associacions, cooperatives, etc. Estudiarem les sortides laborals i la incorporació al treball; CV, videobook, agències, representants, càstings, portals de feina, xerrades, festivals, etc.

Les 166 hores de pràctiques en empreses brinden a l’estudiant l’oportunitat d’ampliar la seva formació més enllà de l’entorn acadèmic, l’apropa a nous àmbits laborals dins la interpretació i l’ajuda en la seva incorporació al món professional.
L’escola orienta i gestiona les pràctiques de cada estudiant, adequades als interessos i aptituds de cadascú. Aquestes pràctiques poden ser a agències de càsting, escoles de teatre, festivals, entre altres.